El procés ha entrat en aquella fase que va pronosticar Sisa en una entrevista a El País fa tres mesos: “quan caigui la primera hòstia, tothom a menjar a casa i al llit aviat que demà obrim la botiga”.

Junqueras s’ha afanyat a dir aquest dissabte, davant el consell nacional d’Esquerra, que “estem segurs que els ciutadans defensaran els Pressupostos perquè són garantia de justícia, són garantia de llibertat, són garantia de democràcia i són garantia de dignitat”. Al loro que diria Laporta: ni tan sols ha esmentat la paraula independència.

El passat 15 de març, en una entrevista a Rac1, ja va proposar que tots els membres Govern signin la convocatòria del referèndum. “El millor és que tothom s’impliqui, que sigui el conjunt del Govern que ho firmi”, va afirmar aleshores. Si hem de pringar que pringuem tots, devia pensar.

Espero amb candeletes veure dos tebis com Jordi Jané o Santi Vila signant una convocatòria que els pot inhabilitar. Bé, de fet, ara ja no és inhabilitació, és també prevaricació i malversació. Aquest darrer comporta penes de presó. Jané, que és advocat, ho deu saber.

Pugidemont -que devia fer com aquell anunci de Mediamarkt: “jo no sóc tonto”- ja va encarregar a Junqueras l’”arquitectura” i a Romeva la “participació” del referèndum durant el debat de la qüestió de confiança. Instint de supervivència.

Però malgrat els desitjos de Junqueras no passarà res. Quants catalans s’han mobilitzat després de la sentència del 9N? Crec que va haver-hi un intent de cassolada seguida de manera desigual en alguns barris de Barcelona.

I després de la sentència d’Homs? Quants carrers s’han tallat? Quants contenidors s’han cremat? Quantes cabines telefòniques -si en queda cap- s’han destrossat? Que consti que jo estic en contra de la violència. Només faltaria. Però els únics que s’han atrevit a fer alguna cosa són els d’Arran, que van envair la seu del PP. I encara per marcar paquet. S’acosten eleccions. Feliçment no van passar del vestíbul.

La pura realitat és que no han desobeït ni els de la CUP. El regidor de Vic Joan Coma es feia molt el valent a Vic, però quan el van portar a l’Audiència Nacional va contestar -en castellà!- tant al jutge com al fiscal. I el mateix amb l’alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, que va respondre a totes les parts.

Lenin, que es va empescar allò de la vanguàrdia revolucionària, estaria esgarrifat de veure que la nostra vanguàrdia revolucionària és Mas, Rigau, Ortega i Homs. El primer viu al carrer Tuset. La segona és una senyora de Banyoles. I Ortega feia les rodes de premsa de la consulta, però després anava a TV3 a dir que que tot havia de ser legal.

Encara recordo una entrevista en la que va declarar que “ningú no pot demanar a cap Govern que actuï al marge de la llei”. Sort que el fiscal del 9N no la va veure. Però si l’exvicepresidenta va votar no a la consulta de Barcelona! Ho va revelar el mateix Duran.

Catalans, cap casa. Demà caldrà tornar a obrir la botiga.