El referèndum promès pels partits independentistes per al setembre només podrà celebrar-se amb un elevat cost en recursos polítics; és a dir, amb el processament i probable condemna d’un nombre indeterminat –posem desenes– de dirigents i alts càrrecs. I fins i tot així resultarà difícil. Ho admeten en privat tots els actors del procés sobiranista amb responsabilitat en la matèria. El Govern central anirà a totes perquè no s’arribi si tan sols a la seva convocatòria. La Fiscalia ja ha llançat avisos molt contundents dirigits no només a polítics, sinó també a funcionaris i a empreses, sobre les conseqüències penals de qualsevol actuació dirigida a celebrar el referèndum. Aquesta constatació ha dut alguns membres del PDECat i d’ERC a plantejar-se si val la pena hipotecar els seus líders per intentar una consulta que tècnicament serà molt difícil de dur a la pràctica en condicions òptimes i, per tant, concloents. Però ningú no ho dirà en públic, perquè el que es dirimeix és a qui es penja la llufa de traïdor si en algun moment cal assumir que el referèndum no pot celebrar-se amb mínimes garanties.

L’únic dirigent que té clar que desitja arriscar-ho tot és Carles Puigdemont. Pel que fa a la resta, circulen diferents gradacions sobre fins on caldria arribar. I aquests dubtes han sembrat encara més recels entre els dos socis de govern. Mentre Puigdemont està convençut que Oriol Junqueras eludeix la tasca de preparar el referèndum per evitar la inhabilitació, el líder d’ERC no està disposat a assumir riscos innecessaris si són en solitari, és a dir, si no té la certesa que els seus aliats al Govern seguiran fins al final. Mentre Junqueras considera que els consellers implicats en el referèndum – Presidència, Governació, Ensenyament o Interior– haurien d’encarregar ja feines per fer possible la consulta, aquests esperen que el vicepresident els doni les ordres pertinents per escrit. En totes dues parts s’escampen els dubtes sobre les opcions d’un referèndum sota l’amenaça penal sobre empreses o col·legis, però ningú no s’atreveix a admetre-ho obertament per no carregar amb l’estigma de la covardia en el moment de la veritat.

Enmig d’aquest clima s’inscriu una reunió secreta que va tenir lloc la setmana del 6 de març a la Casa dels Canonges entre els dirigents dels dos partits. Els preparatius de la trobada anaven dirigits a plantejar per primera vegada, sense embuts, entre el PDECat i ERC, una sortida airosa en el cas que la pressió judicial fes inviable el referèndum. Una sortida que evités les mútues acusacions de traïció. Però la cita va acabar discorrent per camins oposats. Va ser un reflex de la relació que mantenen els dos partits i que es resumeix en “no seré jo a qui li tremolin les cames”. Pel PDECat van acudir-hi el seu líder, Artur Mas; la consellera Neus Munté; la coordinadora del partit, Marta Pascal, i el secretari del Govern, Joan Vidal de Ciurana. Per Esquerra, Oriol Junqueras; la portaveu parlamentària, Marta Rovira; el portaveu del partit, Sergi Sabrià, i el secretari general de la Conselleria d’Economia, Josep Maria Jové. Malgrat que la majoria ocupen càrrecs en el Govern, eren allà en la seva condició de dirigents del partit, fet que justifica una absència destacable: la de Puigdemont. El president seria partidari de convocar com més aviat millor el referèndum, però ha expressat al seu partit que en cap cas no actuarà pel seu compte.

Cara a cara, cap dels dos bàndols no va voler quedar-se enrere en gosadia i compromís. Segons la versió de diversos assistents, es va produir un primer tempteig amb acusacions molt velades, sense retrets explícits, sobre la dedicació als treballs del referèndum. Però així que Mas es va llançar a l’ arena, ningú no va voler ser menys. L’expresident va insistir en la seva tesi que és necessari anar més enllà de la mera convocatòria, que cal aconseguir col·locar físicament urnes perquè el Govern de Rajoy es vegi obligat a actuar de manera que pugui suscitar una resposta popular d’indignació. Només així, afirma Mas, serà possible després obrir una negociació amb el Govern central. Immediatament, Junqueras va mostrar el seu ferm compromís amb la consulta. I, a partir d’aquí, ningú no es va atrevir a sortir del guió que els dos partits mantenen en públic.

Tanmateix, això no significa que s’hagi dissipat la desconfiança entre els dos socis de govern. Ni de bon tros. Junqueras va anunciar aquesta setmana que fins al juny no revelarà la data del referèndum. Per què no abans? Esquerra és conscient que en els propers mesos poden passar molts imprevistos. De fet, els republicans creuen que el primer que cal és aclarir si el que vol Puigdemont és el mateix que persegueix Mas i si això, al seu torn, és el que defensa la resta del PDECat. Entre les incògnites que poden alterar el tauler hi figura també la sentència del cas Palau de la Música, que entre els exconvergents es dona per fet que arribarà cap al juliol, i com pot influir en la continuïtat de Mas al capdavant del seu partit. També continua pendent el judici a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els nous passos que pugui fer la Fiscalia per impedir el referèndum. A ERC consideren que són massa incògnites com per assumir gaires riscos tan aviat. Mentrestant, els dos partits continuen mirant-se de reüll, pendents de qualsevol símptoma de flaquesa en el rival.