• El Govern i els sobiranistes es tancaran al Parlament i ocuparan el parc de la Ciutadella

El sanedrí publicoprivat que treballa a l’ombra del referèndum té resolta l’estratègia que el sobiranisme ha d’executar en els pròxims mesos. Amb data i pregunta sobre la taula, es tracta de fer-ho tot perquè la consulta sigui possible; però sabent que encara és més rellevant aixecar la mirada per tenir ben mesurat com es posa punt final a la partida si finalment, com tot sembla indicar, no és possible la votació.

¿Què ens espera fins a l’octubre i immediatament després? La sala de màquines del sobiranisme institucional, amb el suport dels estrategs habituals i altres provinents d’un ostracisme temporal, ha treballat una línia dura que passa per apujar l’aposta fins a aconseguir que la resposta del Govern espanyol acabi per justificar l’ocupació del parc de la Ciutadella per part dels ciutadans favorables a la independència. Aquesta mobilització, permanent i pacífica, amb convocatòries de les entitats civils independentistes, es faria mentre el Govern i els diputats sobiranistes estan tancats al Parlament, potser reprenent el programa original de Junts pel Sí i proclamant amb 72 diputats la independència.

LA “RAÓ” DEMOCRÀTICA

Aquest camí té diversos elements que, a criteri dels seus dissenyadors, el fan clarament vencedor. Primer, persistir en la idea del referèndum atorga la “raó” democràtica al sobiranisme a ulls de tots els observadors. Segon, tot el que haurà de fer l’Estat per impedir la consulta (llarga llista d’alts càrrecs davant de la justícia espanyola, suspensió de competències…) seguirà consolidant aquesta “raó” democràtica de l’independentisme en l’àmbit internacional i acabarà per activar l’espoleta del final de la paciència en l’àmbit domèstic, cosa que provocarà que la revolta dels somriures muti de cara i es decideixi per la revolució -pacífica- i l’ocupació de l’espai públic.

El sobiranisme traurà profit de la vella lògica política del com més malament, millor

La guinda del pastís són les imatges somiades a totes les televisions del món d’un Govern i un Parlament que resisteixen dignament l’envit d’un Estat autoritari que no ha deixat cap altra sortida que no sigui la de rebel·lar-se; tot això acompanyat de desenes de milers de catalans menjant, dormint i vivint a les portes de la Cambra catalana. El parc de la Ciutadella, apunta l’estratègia, es convertirà durant unes setmanes en una revisitada plaça de Tahrir on la primavera àrab es tornarà tardor catalana. Una tardor que debilitarà les posicions del Govern central fins que, sigui per voluntat pròpia, sigui per pressió internacional, s’avingui a acceptar la nova situació o, com a mínim, a negociar-la.

LES POSSIBILITATS D’UNA REVOLTA EXITOSA

Sense renunciar formalment a la votació però sabent que no es portarà a terme, si no hi ha canvis gens probables en l’estratègia de Mariano Rajoy, el sobiranisme traurà profit de la vella lògica política del com més malament, millor. Com més imputats, més competències perdudes, més policies entregant citacions judicials, més gent al carrer i més possibilitats d’una revolta exitosa.

Qui vulgui creure que anem cap a un altre 9-N, com és el cas de Xavier Domènech, no ha entès res o no ho vol entendre. Com en la ruleta dels casinos quan la bola ja va cansada, ‘rien ne va plus, les jeux sont faits’.