EL PSOE i el PSC han presentat un conjunt de propostes, contingudes en l’anomenada declaració de Barcelona, per mirar de donar una sortida política a l’actual situació de bloqueig que pateixen les relacions entre el Govern central i la Generalitat. Tot i que arriba molt tard, és positiu que algú, almenys, s’hagi posat a pensar en la definició d’un eventual escenari de negociació. Tot i això, tal com estan les coses, no sembla que aquesta iniciativa pugui evitar el xoc de trens que suposa la convocatòria del referèndum sobre la independència de l’1 d’octubre.

Malgrat tot, els secretaris generals dels dos partits, tant Pedro Sánchez com Miguel Iceta, promotors de la iniciativa, sembla que creuen que encara hi ha marge de maniobra per al diàleg i, per tant, fan bé d’intentar convocar el conjunt de forces polítiques del país en la recerca d’una nova tercera via com a alternativa a l’independentisme, en el marc de la Constitució i de l’Estatut, i que eviti que la Generalitat se situï fora de la legalitat.

“Davant l’immobilisme i el rupturisme, nosaltres plantegem propostes de solució”, ha dit Sánchez, que aquests dies ha estat a Barcelona. El líder socialista intenta demostrar que des de la política es pot fer molt per resoldre el problema català i, amb això, distanciar-se del Partit Popular. Confia que el PSOE, atesa l’actual composició del Congrés, pot actuar com a dinamitzador per encarrilar una alternativa que permeti sortir de l’enquistament actual. “Els polítics no es poden amagar rere els tribunals com fa el PP”, ha dit Sánchez.

L’esmentada declaració de Barcelona és un ampli compendi de propostes per propiciar, a través de la negociació, un encaix adequat de Catalunya a Espanya. I hi té un lloc destacat la reforma de la Constitució, que hauria de contemplar el reconeixement de les aspira­cions nacionals de Catalunya, la millora de l’autogovern, un acord sobre el finançament autonòmic per dotar de recursos necessaris el sosteniment de les grans polítiques públiques, i l’establiment d’un Senat federal com a mecanisme de representació territorial.

En la declaració es proposa de negociar les 46 reivindicacions (amb l’excepció del referèndum) que Puigdemont va presentar a Rajoy l’abril del 2016, i també un desenvolupament més ampli de l’Estatut, amb la derogació de la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, que va impulsar el PP el 2013. Els dos partits expressen la intenció d’impulsar una mesa de negociació política que busqui l’acord sobre un sistema de finançament autonòmic més just i equitatiu, així com una proposició de llei orgànica de reconeixement i empara de la pluralitat lingüística d’ Espanya.

La iniciativa del PSOE i del PSC, com hem dit, s’ha de valorar com a full de ruta per al diàleg. Però, aquí i ara, i atès el nivell d’enfrontament polític i ­institucional entre Madrid i Catalunya, no sembla prou per evitar el xoc de trens que representa la convocatòria del referèndum, llevat que en poques setmanes obtingués el suport de la majoria de les forces polítiques del Par­lament. Però això és altament improbable per la in­transigència del PP i, també, per les crítiques que les propostes de la d eclaració de Barcelona han rebut de ­Ciutadans.

Si no hi ha altre remei, els socialistes consideren que unes eleccions autonòmiques seran en els propers mesos l’única sortida al bloqueig polític actual, i per això, abans de l’aturada estival, ja han proclamat Miquel Iceta com a candidat a la Generalitat, amb un suport gairebé unànime.