Sembla que el president Carles Puigdemont vol encarregar a Oriol Junqueras la coordinació del referèndum o el que sigui, programat per al dia 1 d’octubre. I també sembla que Oriol Junqueras, que es vol presentar a les properes eleccions, si les guanya, per a president de la Generalitat, no vol exposar-se a què la justícia l’inhabiliti per desobediència a la llei. També sembla que, després que el conseller Baiget hagi estat cessat de manera fulminant per dubtar que es faci el referèndum i per haver dit també en una entrevista que no es vol jugar el seu patrimoni, serà difícil, per a no dir impossible, trobar algú que vulgui signar la convocatòria i la organització. I a hores d’ara, també els consellers Ruiz, Jané i Munté han renunciat i han sortit del Govern així com també el secretari del Govern Joan Vidal. Una cosa són les representacions escèniques i una altra ben diferent és que el poder judicial t’inhabiliti per a qualsevol càrrec públic durant anys i a més et faci pagar una considerable multa amb el teu patrimoni. Els funcionaris ja s’han plantat i han dit que res de res, que no comptin amb ells, que no se la juguen, i fan ben fet, són assenyats. Però algú, sigui qui sigui, haurà de signar alguna cosa, per exemple: una comanda d’urnes, una llista de voluntaris, unes despeses opaques, perquè una moguda com la que es pretén no es pot fer només amb fum.

Es parla molt que es necessitaran 4.500 voluntaris, però també cal dir que sembla que aquests voluntaris, si s’ofereixen, hauran d’identificar-se amb el seu nom i així quedaran exposats al mateix que els càrrecs polítics, patrimoni inclòs. No hi ha voluntaris anònims, perquè si cal fer una feina cal saber qui l’ha de fer i com es diu, de manera que no hi ha amagatall possible per a una infracció de la llei d’aquesta envergadura. I cal dir ben alt, que si cap dels polítics que ha pres una decisió tan greu com aquesta no volen signar cap document per no carregar-se-la, i volen vendre la moto als voluntaris com una mena de socialització del càstig que ells volen eludir, només mostra una cosa, que saben que la decisió és un disbarat i que volen resguardar-se de les conseqüències penals. I també pura covardia.