Des del punt de vista polític, els propers mesos no es podrà fer res. Ni el Govern espanyol, ni el Congrés, ni els partits polítics. Res no tindrà cabuda a l’agenda política, esperant Catalunya. La situació catalana condicionarà el que pugui o hagi de passar a la resta de l’ Estat. Ni tan sols la negociació pressupostària, encarrilada tot i que no tan­cada, tindrà importància. Ni els casos de corrupció que afecten el PP i que portaran Rajoy altra vegada a haver de declarar en la comissió d’investigació sobre les finances del PP. Res no tindrà importància al costat del que passi a Catalunya, de fins on arribi el desafiament ­sobiranista si la Generalitat s’entesta a continuar endavant amb la consulta, o si al final decideix buscar la solució legal a les seves aspiracions o una tercera via que permeti cercar punts de trobada entre Catalunya i la resta d’ Espanya.

De moment Rajoy té clar, molt clar, diuen els qui l’envolten, què ha de fer perquè el desafiament fixat en una data, l’1 d’octubre, no arribi a ser una realitat. No és ja que el referèndum no tingui validesa, com no en va tenir la consulta de fa tres anys, sinó que no se celebri. Aquesta vegada no hi haurà urnes per dipositar paperetes. El 9- N n’hi va haver i Rajoy encara es penedeix d’haver-ho permès. D’instruments asseguren que en tenen, sense arribar a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució –que necessita més temps per donar resposta a una desobediència del Govern– per prohibir, advertir, impedir i arribar fins a la inhabilitació, a l’anul·lació d’actes, perquè no proclamin la independència. 

Rajoy sap que la manera com aconsegueixi resoldre aquest problema és important. Perquè no n’hi ha prou de resoldre’l, és a dir, no n’hi ha prou d’impedir la consulta a qualsevol preu, sinó que ho ha de fer sense escarafalls, sense més mesures que les estrictament necessàries, i és a això que està disposat el president espanyol, enfrontat al problema territorial més greu de la història recent. El que no tenen tan clar els altres és que, al marge de com impedirà que hi hagi urnes al carrer l’1- O, Rajoy disposi d’un pla per oferir l’endemà, o els dies ­següents.

El PSOE en té un: la reforma de la Constitució per avançar cap a un estat federal. Ciutadans en té un altre: una reforma constitucional que tanqui el marc territorial. Rajoy creu que la majoria dels espanyols no volen canvis. I és veritat, segons el CIS. Però el president del Govern espanyol també sap que, si no lidera una reforma constitucional, l’hi faran uns altres.