Junts pel Sí (JxSí) i la CUP van presentar ahir en el Parlament la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república, considerada la més rellevant entre les anomenades lleis de desconnexió de Catalunya de l’ Estat espanyol. L’objectiu d’aquesta norma és dotar Catalunya d’un marc legal transitori entre el referèndum per la independència de l’1- O i la hipotètica celebració d’eleccions constituents i l’aprovació d’una constitució catalana. La idea dels seus propulsors és que la llei de transitorietat, que es vol suprema, per sobre de l’Estatut i la normativa estatal, estigui aprovada abans de l’1- O. No era aquesta la intenció inicial del PDECat, que a la fi ha cedit –una vegada més– a les pressions d’ERC, el seu soci en la coalició electoral JxSí, i de la CUP. Dit això, la data de tramitació en el Parlament d’aquesta llei continua sent una incògnita. No ho és, en canvi, que quan aquest dia arribi, el Govern central procedirà a recórrer-la davant el Tribunal Constitucional, com ja ha fet abans amb altres normes nascudes en l’àmbit sobiranista. I no estarà sol en aquesta empresa. El popular Mariano Rajoy i el socialista Pedro Sánchez van acordar ahir formar un front comú davant el desafiament independentista.

Durant llargs mesos mantinguda en secret pels seus redactors, la llei de transitorietat no aporta en el seu articulat grans sorpreses. Una altra cosa seria la possibilitat de desenvolupar-la mitjançant decrets després de l’1- O. Mentrestant el president Puigdemont insisteix en la seva idea d’avançar cap al referèndum en un clima de normalitat. Les entitats sobiranistes que empenyen el procés tendeixen a dir que és clar i irreversible. Els uns i els altres fan bandera d’una determinada idea de democràcia, que pel que sembla comença i acaba en la possibilitat de votar. Però la democràcia no és exclusivament això. En una democràcia genuïna les deci­sions es consensuen, no s’imposen. No cal oblidar que l’independentisme té el suport de menys de la meitat dels votants catalans, malgrat la seva majoria parlamentària. Ni que els ajuntaments que ja han anunciat que no col·laboraran amb el referèndum sumen centenars de milers de votants. Perquè un referèndum sigui vàlid, i el seu resultat legítim, no n’hi ha prou amb la il·lusió de part de la ciutadania i l’ agitpropde les entitats independentistes. Calen unes garanties legals que ara no hi ha. Així les coses, el procés independentista que impulsa el Govern pot seguir el seu full de ruta i fins i tot trepitjar l’accelerador. Però el seu pecat original –respondre al quietisme del Govern amb astúcies, desatenent la meitat dels catalans i trencant la llei– l’allunya de la normalitat i n’ennuvola el futur.