Una societat no es pot desenvolupar normalment en el si d’un Estat si la meitat dels seus ciutadans està convençuda que estaria millor sense ell. La sentència no és de cap independentista, sinó d’algú tan fora de tot dubte com l’exministre Josep Borrell, i pertany al llibre Escucha Cataluña, escucha España (Península), que ha escrit conjuntament amb Francesc de Carreras, Juan-José López Burniol i Josep Piqué. No es pot dir més clar ni segurament tampoc més alt. Borrell pensa que ni tan sols l’orteguiana conllevancia no pot ser la solució per anar fent i sortir del pas. L’expresident del Parlament Europeu considera que els secessionistes han tensat massa la corda i que Mariano Rajoy s’ha refugiat excessivament en els seus silencis com per poder escapar sense un alt cost d’aquest fenomenal embolic en què ens trobem. L’ Estat té totes les de guanyar, però no li sortirà de franc. I, a més, el món observa, entre atemorit i perplex. La UE no es pot permetre cap altre Brexit ( Catexit, li diuen) perquè seria una catàstrofe per al seu equilibri polític i econòmic. El líder del PP ha compromès la paraula en que no passarà res. Res? No és casua­litat que els diaris de referència de França, el Regne Unit i Alemanya hagin advertit en els últims dos dies dels perills que es corren. A Brussel·les no volen sentir parlar d’independència, si bé frisen per passar pantalla. Però qui té el comandament a distància a Madrid no prem la tecla per aconseguir-ho.

Borrell creu que s’hauria d’arribar a un pacte que preveiés que el secessionisme suspengués la celebració de l’1- O i a canvi es restablís el diàleg, es millorés la informació, s’estrenés el respecte i es prenguessin mesures fiscals i financeres. I es recuperessin competències de l’Estatut que van ser amputades pe l Tribunal Constitucional. Hi ha dirigents del mateix Partit Popular que no ho veuen malament, però ho suggereixen només en veu baixa. Tempus fugit. I Rajoy no és Virgili.