Sabem que l’1-O serà el dia més llarg perquè començarà abans de diumenge. Sabem, els que intentarem votar, que no ho farem com sempre. Sabem que el Tribunal Superior de Justícia ha donat ordre a la policia per impedir la votació. Sabem que hi ha diferències de criteri entre Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil sobre com obeir aquest mandat judicial. Sabem que hi ha risc real d’altercats. Sabem que aquests altercats, si es produeixen, seran una imatge pèssima per al govern d’Espanya perquè als col·legis no hi haurà més provocació que urnes, paperetes i ciutadans convençuts que ningú té dret a silenciar-los.

Sabem que el referèndum no passarà la prova del cotó de la seva homologació perquè és impossible que així sigui amb un Estat disposat a tot per evitar-lo. Sabem que l’1-O és l’entrant del plat principal, que és la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República que entra en vigor 48 hores després i que proclama la independència de Catalunya encara que el ‘sí’ s’imposi per un sol vot i sigui quina sigui la participació.

Dia de mobilització

Sabem que molts comuns i podemistes hi participaran perquè estan convençuts que no es tracta d’un referèndum de veritat i que només és un dia de mobilització i protesta davant la conculcació de drets i llibertats fonamentals que és útil, a més, per seguir clavant cops al fetge de ‘peperos’ i socialistes. Sabem que, a més d’ells, votarà moltíssima gent convençuda que Catalunya serà independent en una setmana. Sabem que l’1-O està a l’agenda mundial del periodisme i de les cancelleries i que en el relat (als mitjans, en públic; en els governs, en privat) la pallissa del sobiranisme a l’Estat és espectacular.

Sabem que hi ha molta gent que està posant en risc el seu futur professional, el seu patrimoni i fins i tot la seva vida en llibertat en un enorme desafiament a l’Estat que només és capaç de defensar-se utilitzant la magistratura com a morrió. Sabem que a Espanya s’ha acomiadat els policies i guàrdies civils traslladats temporalment a Catalunya al crit d’“‘a por ellos'” com si fossin els protagonistes del desembarcament de Normandia sense que ningú, excepte Podem, hagi alçat la veu per fer callar aquest crit de reminiscències bèl·liques.

El púlpit i el pubis

Sabem que a Catalunya la mitra i el porno (perdó, ¡erotisme!) defensen l’1-O des del púlpit i des del pubis en una mostra de tremenda transversalitat. Sabem que des del 2012 una part substantiva de la política catalana està externalitzada en Òmnium i l’ANC i que, per tant, no tot depèn de la voluntat de governants i partits. Sabem que el més rellevant serà la primera compareixença de Carles Puigdemont un cop finalitzi l’horari de votació. Sabem que tothom dona per fet que el seu desig acabarà coincidint amb el que decideixi el president de la Generalitat: ¿avalar l’entrada en vigor de la llei de transitorietat independentment de com s’hagi desenvolupat la jornada?

¿Declaració d’independència amb 72 diputats després de quedar clar que el referèndum homologable ha sigut impossible? ¿Eleccions? Només ell ho sap si ho sap. Els altres ho ignorem tot. Només expressem desitjos. El meu: eleccions.