• Experts en Dret Constitucional analitzen els punts febles del referèndum segons l’ordenament jurídic nacional i internacional

Segons la primera accepció del Diccionari de la RAE, un referèndum és un “procediment pel qual se sotmeten al vot popular lleis o decisions polítiques amb caràcter decisori o consultiu”. Però, perquè pugui ser considerat com a tal, ha de complir també una sèrie de requisits legals, que fixen les constitucions dels estats i organismes supranacionals. La pregunta, doncs, a menys d’un mes de l’1-O, és si la cita promesa pel president Carles Puigdemont encaixa en algun d’aquests marcs legals.

El catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB) Xavier Arbós apunta dos arguments en contra basant-se en el que regula la Carta Magna. “La Generalitat no pot convocar referèndums perquè és una competència exclusiva de l’Estat“, explica Arbós, que recorda que això mateix va ser el que va esgrimir al març el Consell de Garanties Estatutàries per posicionar-se en contra de la partida per a la consulta que incloïen els pressupostos de la Generalitat. L’altre límit amb què topa el referèndum català, continua el catedràtic de la UB, és que la Constitució tan sols preveu dos tipus de referèndums vinculants: per ratificar reformes constitucionals i per avalar modificacions d’alguns estatuts d’autonomia. La resta de qüestions, com és el cas de l’1-O, haurien de sotmetre’s a una votació consultiva sense efecte vinculant des del punt de vista jurídic.

Petició formal

Francesc Vallès, professor de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i exdiputat del PSC, coincideix amb Arbós que l’1-O no té cabuda en l’ordenament jurídic actual. Per poder celebrar-se una consulta d’aquestes característiques, en primer lloc, argumenta, la comunitat autònoma ha de demanar formalment al Congrés que li transfereixi la competència de convocar referèndums i, després de ser aprovada, el Rei convocaria la votació a proposta del president del Govern. En aquest cas, la Cambra baixa va rebutjar la sol·licitud del Parlament “i Rajoy no té cap intenció de fer una proposta”, continua Vallès, abans d’insistir que, en tot cas, aquesta fórmula és només per a referèndums de caràcter consultiu.

Vallès veu un altre impediment per a l’1-O, i és que pregunta sobre la sobirania nacional. Un tema que, assegura, “segons la interpretació que fa la Constitució, transcendeix les competències de Catalunya”. Així, conclou, l’única manera que tindria el Govern de poder celebrar un referèndum sobre la independència seria preguntant al conjunt de la ciutadania espanyola, cosa a la qual els independentistes es neguen. El professor de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Ismael Peña té una opinió diferent, ja que considera que hi ha un “conflicte de legalitats” perquè l’1-O, que admet que no cap a la Constitució, podria celebrar-se “emparat sota la legalitat del Parlament”. Al respecte, recorda que, encara que la Cambra catalana està sotmesa a la Carta Magna, experts com Miquel Roca, un dels seus ‘pares’, argumenten que “el Parlament és sobirà en determinats aspectes“.

Peña també introdueix una nova perspectiva en el debat: el que passa a Catalunya és un fet “bastant inèdit“, de manera que, segons el seu parer, no pot ajustar-se al dret existent, tant a nivell espanyol com internacional. Sobre aquest últim, per exemple, assenyala que les regulacions existents sobre referèndums d’independència es van realitzar per guiar els processos de descolonització del segle passat. “No ens podem aferrar al dret internacional del segle XX per resoldre problemes del XXI”, recalca.

El reconeixement

Un dels mantres que Junts pel Sí i la CUP repeteixen aquests dies és que el referèndum comptarà amb el reconeixement internacional. Vallès no ho veu tan clar. Recorda que, segons el codi de bones pràctiques redactat per la Comissió de Venècia, els referèndums “han de ser respectuosos amb l’ordenament jurídic del país”. “Hi ha una ruptura de la legalitat conscient i encara no existeixen garanties democràtiques: un mes abans encara no hi ha llei, ni urnes, ni paperetes, ni cens, ni se sap què passarà”, afegeix. I encara que augura que l’1-O tindrà lloc una “mobilització molt important”, opina que no comptarà amb el reconeixement de tercers països: “No estarem davant un referèndum homologable amb els estàndards europeus i democràtics”.

Arbós també treu a col·lació un altre dels suggeriments de la Comissió de Venècia que podria frenar el suport internacional: que la norma que regula la consulta s’aprovi, almenys, un any abans de la seva celebració. “Això ho demana per impedir que es faci un referèndum amb una legislació molt ‘ad hoc’ a un determinat resultat”, subratlla.
El catedràtic de la UB recela, per una altra part, de la missió d’observadors internacionals que el Govern català assegura que vetllarà pel bon desenvolupament de l’1-O. “Una cosa és que vinguin visitants d’altres països, i una altra, que el referèndum estigui tutelat per organismes d’observació internacionals oficials i prestigiats, com l’OSCE o el Centre Carter“, cosa que l’Executiu de Junts pel Sí no ha aconseguit. I respecte del reconeixement, Arbós evita realitzar vaticinis, però avisa que al marge que alguns estats puguin acceptar o no que s’ha fet un referèndum en condicions, més delicada seria l’acceptació d’una declaració unilateral d’independència, encara que recorda que aquesta és una decisió sobirana dels països.

Peña, per la seva part, considera que, en tot cas, l’aval de l’exterior estarà molt lligat a la participació. “Al tractar-se d’una situació nova, dependrà de la base que tingui perquè la comunitat internacional s’ho prengui com un problema seriós o com una anècdota”, apunta sobre un dels temes que més preocupen els independentistes.