Carles Puigdemont, president de la Generalitat, té previst comparèixer personalment davant de la comissió del Senat que, a partir d’avui, tramitarà la proposta d’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya. En cas que es fes efectiva, aquesta aplicació comportaria la suspensió de l’autonomia catalana, començant pel relleu del mateix president i del seu Govern. I posant fi, a partir del cap de setmana vinent, a quatre decennis d’autogovern sense parió en la història.

La decisió de Puigdemont de presentar-se davant aquesta comissió és una bona notícia. El compte enrere s’està esgotant. Només una actitud valenta i autènticament patriòtica del president, més enllà de les arengues, el victimisme o les crides a la desobediència que patrocina la CUP, pot contribuir a evitar un mal major. Amb aquest fi, és imprescindible que Puigdemont aprofiti la visita al Senat per fer una proposta constructiva. Ni tan sols al Govern li ve de gust el 155.

El president de la Generalitat es va comprometre quan va acceptar el càrrec a portar Catalunya fins a les portes de la independència. Això ja ho ha fet. No ha estat, però, una operació gratuïta. Al contrari. En poques setmanes, més de mil empreses catalanes han traslladat les seves respectives seus més enllà de l’ Ebre. Per no parlar d’una cosa més greu: la fractura de la nostra societat. No, no ha estat una operació gratuïta. Però és veritat que el cost encara pot augmentar, fins a nivells inassumibles.

Convé evitar aquest perill. Puigdemont pot aprofitar la visita al Senat per, si ho considera convenient, presentar una llista de greuges. Però, abans que res, l’ha d’aprofitar per procurar evitar el desastre que s’acosta per a tothom, de manera indiscriminada, si la situació es deteriora encara més. Seria molt pertinent que Puigdemont, donant nou vol a les seves reiterades ofertes de diàleg, anunciés l’única mesura política al seu abast –i no per gaire de temps– per reconduir la situació: la convocatòria d’eleccions autonòmiques dins del marc legal. El Cercle d’Economia es va afegir ahir a les diverses veus que sol·liciten aquesta mesura. Això ens permetria a tots recuperar un marc de convivència que ha estat vulnerat des de les institucions. I permetria de passada trobar la sortida del laberint en el qual s’ha tancat els catalans.

Qualsevol altra solució seria lesiva per als interessos de Catalunya. Ho seria, per descomptat, una declaració unilateral d’ independència, que abonaria la intervenció estatal i podria suposar penes molt importants per als seus impulsors. Les coses no s’han fet bé a Madrid. Però tampoc aquí. Ahir Le Monde, un diari que sol expressar més que atenció per la causa catalana, publicava un editorial en què retreia a Puigdemont la seva pèrdua de respecte per la democràcia, i a l’independentisme, el seu “com pitjor, millor”.

El president ha de fugir com del foc d’aquest “com pitjor, millor”. Ara mateix, encara que sembli paradoxal, avançaria més amb una pausa prudent que amb una fugida cap endavant. No és hora per a nous desafiaments, ni per a cops de porta, ni per defraudar la majoria que demana sensatesa, calmar la inestabilitat social i contenir l’hemorràgia econòmica. Ni per corejar consignes radicals que ja criden, amb creixent temeritat, a la lluita de carrer. Exhortem formalment el president Puigdemont a aprofitar aquesta última ocasió al Senat i, així, frenar el deteriorament català.