Si no hi ha canvis d’opinió, “Vota per mi” és un dels lemes que s’estudia per la campanya de Carles Puigdemont. En aquesta senzilla frase es condensen dos missatges clau. El primer explota el culte al líder, a la personalitat de l’expresident de la Generalitat com l’únic que s’ha atrevit a portar al Parlament una declaració unilateral d’independència. Se subratlla amb aquesta sentència la seva credibilitat al món independentista i es reforça en aquest sector de la societat la imatge d’un president legítim, encara que exiliat, com a guia polític. El segon dels missatges que pretén transmetre l’eslògan és una apel·lació als ciutadans perquè exerceixin el dret al vot que suposadament s’hauria furtat a l’expresident i els exconsellers del PDECat empresonats per “la repressió” del Govern central.

La campanya serà, així, molt personalista, d’acord amb la voluntat de Puigdemont de confeccionar una llista pròpia, Junts per Catalunya, sense tenir gaire en compte el seu partit. El president destituït va tenir clar des del principi que no es presentaria sota les sigles del PDECat, ja que considerava que així no tenia cap possibilitat de ser el més votat. Puigdemont no es presenta com el candidat d’un partit, sinó que pretén situar-se com l’aspirant a presidir la república, encara que no pugui prendre possessió. Està convençut, segons explica el seu entorn, que pot guanyar les eleccions amb una crida als catalans independentistes a legitimar-lo amb el seu vot en el càrrec i desautoritzar així l’aplicació de l’article 155.

Puigdemont també ha comentat als seus coneguts que confia que Bèlgica no l’extradirà. La justícia belga prendrà una decisió sobre això el 4 de desembre. Si no se l’extradeix, ens situaríem a l’escenari esmentat, però si el tribunal el lliura a les autoritats espanyoles, l’expresident té dues opcions: recórrer contra la decisió i continuar a Brussel·les o assumir-ho i tornar en plena campanya electoral, cosa que implicaria el seu arrest i probable ingrés a la presó, un cop d’efecte que rellançaria les seves opcions de guanyar les eleccions. En les seves converses amb col·laboradors ha manifestat que creu que haurà de viure durant molt de temps a Brussel·les i que exerciria de president en l’exili.

En qualsevol cas, el seu discurs girarà entorn de l’existència, a partir de les eleccions, de dues presidències. Una presidència de la república que encarnaria ell i una executiva, una espècie de primer ministre, que recauria en un dirigent d’ERC o del PDECat en funció de quina de les dues llistes guanyi les eleccions. Aquest és el llenguatge que s’imposarà en la candidatura de Puigdemont, però que també Esquerra ha optat per assimilar. El contrari suposaria abdicar de la proclamació d’independència. Al cap i a la fi, els republicans no tenen cap inconvenient a assumir
que hi hagi un “president legítim a l’exili” si ells ostenten el poder
real al capdavant de la Generalitat.

De fet, Oriol Junqueras ja s’ha referit en els seus escrits a Puigdemont com el president a l’exili i ho continuarà fent si finalment surt de la presó i pot participar en la campanya. En un escenari així, en què Junqueras tindrà l’avantatge de la seva presència en els mítings i actes electorals, tindria més sentit la segona accepció del lema de Puigdemont, la de demanar als catalans que votin per ell, encara que en realitat pot fer-ho per correu.

El discurs dels dos presidents permet a Puigdemont i Junqueras mantenir l’esperit de la proclamació de la independència, encara que a la pràctica no tingui cap conseqüència. Perquè el que serà rellevant serà el resultat electoral i, en concret, el percentatge de vot als tres partits que advoquen amb nitidesa per la separació. Si se sobrepassés el 50%, aquests partits es veurien obligats a mantenir el relat del procés, sobretot tenint en compte que Puigdemont forçaria la màquina de l’enfrontament amb l’ Estat espanyol. En canvi, si el percentatge se situa per sota d’aquesta xifra, tant a Esquerra com al PDECat són conscients que s’imposarà una reorientació de l’estratègia i dels terminis, encara que el llenguatge de la bel·ligerància tardi a remetre.