En la seva última i excel·lent novel·la El retorn, l’escriptor Carles Casajoana ens obre les portes a l’experiència de l’estranyament que un pot sentir en tornar al seu país i no aconseguir reconèixer-lo. La impossibi­litat del retorn, que encarna la tornada a Catalunya del poeta Josep Carner, permet veure fins a quin punt les societats, les ­nacions, poden canviar la seva fisonomia física i espiritual en molt poc temps, quan són assolades i queda destruït l’espai públic i privat. En la seva lectura no vaig poder deixar de formular-me les següents preguntes: reconeixeria avui Catalunya si m’hagués absentat dotze anys dels seus vaivens polítics i socials? Tindria la capacitat d’entendre l’enrarit clima social i les seves causes a causa de l’escalada del conflicte entre Catalunya i Espanya plantejat per l’independentisme polític? La resposta és que no. Dotze anys abans hauríem deixat una Catalunya en ple procés de discussió de l’Estatut impulsat per Pasqual Maragall, entenent que seria aprovat sense problemes a Catalunya i Espanya; probablement, gràcies a l’aprovació del nou Estatut, Catalunya estaria intentant articular l’Europa de les regions i mostrant la seva capacitat de liderar les reformes que Espanya necessitava. Res d’això va succeir i l’errònia campanya del PP contra l’Es­tatut i la feblesa de Zapatero per mantenir les seves promeses electorals per donar-li suport van crear les condicions idònies perquè l’independentisme polític donés forma a una Catalunya irrecognoscible.

L’exili interior que han viscut molts ciutadans aquests últims anys sembla haver arribat a la seva fi i tot apunta al fet que estan disposats a tornar per recuperar l’espai públic i privat del qual se senten exclosos. No es tracta d’una recerca del temps perdut sinó més aviat de tornar a l’espai públic, després d’un llarg període d’absència, per aconseguir canviar les coses.

Per a molts catalans, les properes elec­cions tindran el profund significat del retorn anhelat i tantes vegades ajornat, en no sentir-se amb forces per disputar la idealitzada Catalunya de l’independentisme polític. Tot sembla indicar que el vot resignat de l’anomenada tercera via en les passades eleccions es convertirà en un vot a favor del canvi i de l’anhelada estabilitat política que molts desitgen per reconduir la situació i garantir la reconciliació de tots els catalans.