Malgrat el llenguatge que arriba amb els aires de la nova política,  Marina Subirats (Barcelona, 1943) és de les que no té al·lèrgia a l’hora d’identificar-se amb conceptes com l’ esquerra o a utilitzar-ne d’altres com la lluita de classes. «Jo soc marxista perquè en la sociologia el marxisme és un instrument més, una teoria que em serveix per entendre la societat», exposa. Després d’una trajectòria en què ha combinat la universitat amb la gestió pública –va ser directora de l’Instituto de la Mujer als 90 i regidora d’Educació de Barcelona amb PSC–, Subirats observa els esdeveniments polítics amb esperança però no sense cert escepticisme. Ha participat darrerament en l’eix d’educació de Barcelona en Comú, i espera que a Catalunya es pugui bastir una alternativa d’esquerres de característiques similars. Fa un any, en una entrevista en aquest mateix diari, assegurava que no hi havia utopia a l’abast per sortir de la crisi, i que l’únic que s’hi assemblava era l’independentisme. Un any i mig cicle electoral després, li ho tornem a preguntar.

 

Llegiu l’entrevista sencera