La política catalana està assolint uns nivells delirants. Serien fins i tot hilarants si dissortadament no fossin esperpèntics, ridículs, grotescos. Més enllà de la manipulació i distorsió sistemàtica de les paraules que es fa palesa en l’ús i abús d’algunes expressions que intenten amagar-ne d’altres –“dret a decidir”, “procés de transició nacional”, “sobiranisme”, “consulta ciutadana”, “cap de l’oposició”, “llista unitària”…-, i fins i tot més enllà de la instrumentalització sistemàtica d’uns mitjans de comunicació públics posats al servei exclusiu d’una única candidatura electoral, s’estan superant tots els límits i s’ha arribat ja a l’expressió desimbolta i desvergonyida de la pura i simple estultícia.

Un polític aparentment tan assenyat i moderat com el conseller de Justícia Germà Gordó, candidat de “Junts pel sí” per al 27-S, ha arribat a dir que la futura Catalunya independent haurà de tenir en compte “la nació completa”, i ho ha fet amb una referència explícita i directa sobre la Franja de Ponent, el País Valencià, les Illes Balears i el Rosselló francès, l’anomenada Catalunya Nord. Ningú no havia anat tan lluny en els plantejaments secessionistes, reblats ara en un inesperat vessant expansionista, que planteja no només un conflicte institucional d’envergadura amb tres comunitats autònomes espanyoles –l’Aragó, València i Balears- sinó també amb un estat estranger, França.

Si ja és molt més que discutible que a Catalunya hi hagi una majoria clara de ciutadans partidaris de la independència, és prou evident que aquesta majoria no és ni serà possible al conjunt dels territoris de parla catalana, és a dir als anomenats Països Catalans. Només cal fer un lleuger repàs als resultats electorals en els quatre territoris esmentats per Germà Gordó per a comprovar-ho.

No obstant, posats a fer i sent fidels a allò tan català de l’”embolica que fa fort”, i què en farem d’Andorra, i de l’Alguer, i d’Atenes i Neopàtria? Quedaran exclosos aquests territoris d’aquesta “nació completa”?

El Principat d’Andorra, estat sobirà i amb representació pròpia a les Nacions Unides i també a tota mena d’institucions i organismes internacionals, serà annexionat per la futura Catalunya independent? I l’Alguer, el petit reducte de l’illa italiana de Sardenya on el català és encara la llengua d’ús habitual, en quedarà exclòs? I Atenes i Neopàtria, aquell històric ducat de la regió grega de Tessàlia que al llarg de bona part del segle XIV formà part també d’aquesta “nació completa”?

Com que a la candidatura de “Junts pel sí” hi ha un bon nombre d’historiadors –d’Oriol Junqueras a Jaume Sobrequés, entre d’altres-, i a més compten també amb altres historiadors que els donen suport –Toni Soler, Quim Torra, Miquel Calçada i d’altres-, fóra bo que tots plegats ens ho aclarissin. Renunciarà la futura República Catalana a aquesta “nació completa”? I si no hi renuncia, com annexionarà tots aquests territoris, pertanyents actualment a tres estats membres de la Unió Europea –Espanya, França i Itàlia-, i sent com és Andorra un estat independent reconegut internacionalment?