A poc a poc es va aclarint el panorama respecte a la promesa electoral del referèndum sobre la independència de Catalunya que apareix al programa de la coalició Units Podem i els seus socis catalans d’En Comú Podem. La cosa ha quedat més o menys així: Pablo Iglesias defensa que un referèndum seria la millor solució per resoldre el conflicte català (una postura molt lloable i raonable), però alhora reconeix que no el pot posar com a línia vermella per arribar a un acord amb el PSOE, una manera indirecta d’admetre la impossibilitat de dur-lo a terme. Ahir mateix el candidat socialista, Pedro Sánchez, va situar com a condició per pactar amb els podemistes que renunciessin al seu programa econòmic i també al referèndum. Aquests dos factors clarifiquen els escenaris possibles i ajuden a orientar el vot amb més coneixement de causa. Així, el vot a En Comú Podem serveix per reforçar la idea que Catalunya necessita un referèndum, però no necessàriament el converteix en una opció factible. D’altra banda, el vot als partits explícitament independentistes serveix també per llançar el missatge del referèndum a Espanya, però a més incopora un pla B: el full de ruta cap a la independència (amb referèndum unilateral o sense), que a última hora també pot actuar com una palanca per forçar la consulta.

Aquesta constatació és la que explica les dificultats que va tenir en el debat de TV3 el candidat d’En Comú Podem, Xavier Domènech, per respondre als requeriments d’ERC i CDC sobre com pensava garantir la celebració del referèndum. El cert és que el sistema polític espanyol està molt blindat (la reforma constitucional necessita dues terceres parts del Congrés) i ni tan sols una improbable majoria absoluta dels d’Iglesias seria una garantia perquè el TC ho podria tombar. Aquesta realitat i el fet que, legítimament, això sí, Iglesias està més interessat a consolidar el sorpasso al PSOE i governar que a resoldre la qüestió catalana, fan que, ara mateix, el referèndum no passi de ser una promesa benintencionada però poc creïble.

Davant d’això, caldria que En Comú Podem admetés que difícilment el referèndum es podrà celebrar la pròxima legislatura en els termes que ells desitjarien, i que exposessin el seu pla B. Intentar amagar l’evidència no és propi de l’anomenada nova política.