Ens esgarrifem amb la decisió del Constitucional de suspendre les famoses conclusions de la comissió del Procés Constituent -encara que ha refredat la via penal contra Carme Forcadell-, però els 72 diputats de Junts pel Sí i de la CUP que van votar-hi a favor se les van llegir abans d’aprovar-les?.

Ho dic perquè malgrat que el procés ha de ser “democràtic” hi ha paràgrafs que posen els pèls de punta. “Les lleis de desconnexió -s’afirma al punt setè- no són susceptibles de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal”.

Mentre que el novè afirma: “L’Assemblea Constituent, una vegada convocada, elegida i constituïda, disposarà de plens poders. Les decisions d’aquesta assemblea seran de compliment obligatori per a la resta de poders públics i per a totes les persones físiques i jurídiques”. “Cap de les decisions de l’assemblea -continua- no serà tampoc susceptible de control, suspensió o impugnació per cap altre poder, jutjat o tribunal».

M’estalvio altres consideracions que porten l’emprenta de la CUP com la creació d’un Fòrum Social Constituent, calcat del Foro Social Mundial de Porto Alegre del 2001. Espero que no sigui com el de la Plaça Catalunya durant el 15-M perquè allò era un batibull.

També sobre el fet que el Parlament serà substituït per una “Assemblea Constituent”. A mi les assembles, des de l’època de la facultat, em fan més por que una pedregada. Se saben com comencen, però mai quan acaben. Tant revindicar la restauració del Parlament durant el franquisme i ara li tallarem el coll. L’únic parlament que s’ha fet l’hara-kiri van ser les Corts franquistes. I encara perquè no tenien més remei.

Però tot plegat què vol dir? Que els que no vulguin la independència també l’hauran d’acceptar?. És a dir, tant sí com no. La transició nacional no havia de ser -torno a llegir- un procés de “base social, transversal, plural, democràtic i obert”. Ara entenc aquelles paraules profètiques de Joan Tardà: “parirem una Repúbica per als independentistes i per als que hi estan en contra”. Això és eixamplar la base social a garrotades.

Perquè amb els números del 27-S a la mà el país està dividit per la meitat: hi ha 1,9 milions d’independentistes (Junts pel Sí i la CUP) i 1,6 d’unionistes (Ciutadans, PSC i PPC) d’un cens de 5,5. A més dels 367.000 de Catalunya sí que es Pot, que estan a favor del referèndum però no necessàriament de la independència. I els 103.000 d’Unió, que no se sap on aniran perquè han entrat en concurs de creditors. En resum, gairebé un empat.

Però la revolta dels somirures no havia de ser un moviment “radicalment democràtic” que deia Artur Mas? La «democràcia de baixa qualitat» no era l’espanyola? La nova coordinadora general del Partit Demòcrata Català, Marta Pascal, ho ha tornat a dir-ho aquest dilluns: “L’Estat ha trencat de nou els principis bàsics de la democràcia”.

Em sembla que a Pascal, des que l’han catapultada de la JNC al PDC, el càrrec li va gran. Diumenge també anava donant ordres a la CUP sobre la moció de confiança: «ningú està en disposició de posar condicions al que ha de passar a partir del mes de setembre i la CUP tampoc». A aquest pas aconseguirà que votin que no. Margaret Thatcher, al seu costat, semblarà un angelet.

El mateix president d’Esquerra, Oriol Junqueras, deia divendres arran de la decisió del Consell de Ministres de recórrer al TC que “la democràcia està per sobre de tot”. Espero que sigui veritat perquè si no potser tornarem a veure les joventuts d’Estat Català desfilant per Montjuïc.