Fa uns quants anys alguns de nosaltres hauríem pagat per viure el que estem vivint ara. Recordem aquella calma absoluta i rica de la precrisis com la mala empresa en la qual ens va tocar treballar de mala gana. Avui cobrem menys, treballem més i amb més precarietat. Fins i tot ho fem a la mateixa empresa. Però, o bé tenim altres caps, o han canviat d’actitud o els hem fet fora. No és poca cosa; els bons manuals de recursos humans diuen que la gent no canvia d’empresa, canvia de cap.

El canvi no ha de ser forçosament bo, tot pot anar pitjor, però quan l’estabilitat serveix per enriquir uns pocs i empobrir els altres, a més de positiu és imprescindible. Si l’estabilitat es basa en la submissió d’unes persones o col·lectius a uns altres el desastre està garantit. Es pot negar i es pot intentar amagar, però tard o d’hora explota.

Llegeix l’article sencer