• Més de 5,5 milions de catalans estan cridats a les urnes, 164.000 per primer cop

Tot està per decidir i tot és possible. Catalunya celebra avui les eleccions més importants de la seva història. Eleccions plebiscitàries, segons el president de la Generalitat; diferents i alguna cosa més, segons el president del Govern espanyol. Formalment, cinc milions i mig de catalans han estat convocats a les urnes per elegir un nou Parlament, però el resultat manifestarà alguna cosa més que la victòria o la derrota de les sigles de les candidatures. Els catalans han estat interpel·lats per decidir si volen avançar cap a la constitució d’un Estat propi o mantenir la relació amb Espanya. Ni més ni menys que triar el marc de joc. I així es llegirà el resultat, en escons i en vots. La transcendència de la decisió dificulta la defensa dels matisos tant entre les candidatures independentistes, Junts pel Sí i la CUP, com entre les llistes contràries a la separació, PSC, PP, Catalunya Sí que es Pot, Unió i Ciutadans. A punt de complir els deu anys de l’aprovació de la proposta d’Estatut del Parlament de Catalunya, a la qual el Congrés dels Diputats va passar el ribot i el Tribunal Constitucional va rematar, dues de les candidatures que es presenten avui a les urnes donen per superat el marc autonòmic i quatre més plantegen modificacions constitucionals de més o menys profunditat. Fins i tot el PP assumeix que la reforma de la Carta Magna serà ineludible en la pròxima legislatura, malgrat les seves reticències en temps i forma.

La proposta política és inèdita en les deu eleccions autonòmiques celebrades fins ara. En el fons i en la forma. El procés sobiranista ha propiciat aliances entre qui fins fa dos mesos eren incòmodes companys de viatge i una foto electoral amb set candidats novells com a caps de cartell, experiència política al marge. CDC ha substituït la federació amb Unió per una coalició electoral independentista amb ERC i les entitats sobiranistes que les enquestes situen al límit de la majoria absoluta, que en qualsevol cas podrien aconseguir amb els vots de la CUP. La llista encapçalada per Raül Romeva inclou a més la novetat que el candidat a la presidència de la Generalitat és el número 4 per Barcelona, Artur Mas. També l’aparició de Podem al mapa polític estatal va ser el detonant de la candidatura de confluència d’esquerres a Catalunya Sí que es Pot. PSC, PP i Ciutadans mantenen la fórmula electoral tradicional, mentre Unió s’estrena en unes eleccions catalanes en solitari.

La mobilització també ha estat insòlita. La desafecció ciutadana cap a la política subratllada en els sondejos s’ha convertit en presència notable als mítings electorals, amb especial menció al tancament de campanya de Junts pel Sí, que pot convertir-se en el míting més multitudinari de la història a Catalunya. De fet, totes les xifres de la candidatura són de rècord. En dos mesos han mobilitzat 428.000 persones en més d’un miler d’actes i han registrat 120.000 candidats. Es tracta de nombres rellevants, ja que la principal incòg­nita sobre el resultat d’avui ­procedeix del grau de partici­pació. En els comicis del 2012, es va assolir un 68% del cens i ­sondejos i estrategs de totes les candidatures coincideixen que en aquesta ocasió es pot superar amb escreix el 70%, en una jornada on tenen dret a vot 5.510.798 catalans, 96.845 persones més que en els últims comicis, i dels quals 164.247 votaran per primera vegada en unes eleccions ­catalanes. Les opcions no independentistes ho fien tot al vot massiu, especialment en l’àrea metropolitana de Barcelona, on socialistes, populars, Ciutadans i la confluència d’esquerres han deslliurat una dura batalla per fer despertar de la seva letargia un electorat que no concedeix ­rellevància a les eleccions autonòmiques. Les apel·lacions al vot de la immigració han estat una constant de la campanya electoral fins al punt que PP i PSOE han mobilitzat tots els seus barons territorials en missatges que ­feien referència més explícita que mai als orígens dels votants. La lectura dels resultats tindrà també un vessant estatal. Mariano Rajoy, Pedro Sánchez, Pablo Iglesias i Albert Rivera s’han abocat a la campanya catalana com si fos l’avantsala de la batalla electoral de desembre. El president del PP confia a no perdre pistonada a Catalunya, mentre que el líder socialista pot veure condicionades les seves expectatives d’arribar la Moncloa. La campanya també ha tingut intervencions d’excepció de la patronal bancària i el governador del Banc d’Espanya amb advertiments de corralito, encara que amb efectes discutibles sobre la intenció de vot.

La rellevància de la cita amb les urnes a Catalunya també ha traspassat fronteres. Per primera vegada, el Govern espanyol ha requerit i exhibit declaracions de líders estrangers com a argument per contrarestar l’aposta sobiranista. Angela Merkel, David Cameron, Barack Obama i divendres Nicolas Sarkozy. L’Executiu de Rajoy també ha fet especial recalcament a situar un hipotètic Estat català fora de la UE, encara que els dubtes del mateix president sobre la nacionalitat dels catalans i l’“error humà” que pesa sobre una resposta escrita de la Comissió Europea han restat força a l’operació. La internacionalització del debat català no és nova. El Diplocat ha convidat una comissió d’observadors formada per nou diputats estatals, dos de regionals i quatre eurodiputats d’onze països que recorreran en grups una trentena de col·legis electorals de diferents localitats i mantindran contactes amb les diferents candidatures.

La delegació també va presenciar ahir la victòria del Barça contra Las Palmas –i la lesió de Messi– convidats pel FC Barcelona, que forma part del plenari del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya.