Està fora de discussió: Catalunya independent disposaria de més recursos públics. Una altra cosa és la quantia, i sobretot els costos de la transició declarant una indepen­dència, no reconeguda durant un temps incert, en què poden esfumar-se els beneficis i créixer les pèrdues, fins a convertir-nos en inviables. I les dificultats creixen en la mesura que la majoria que la pro­clami no resulti folgada. Mentrestant, la Unió Europea estaria molt ocupada evitant l’enfonsament espanyol que arrossegaria a l’euro. Quina seria la resposta? Un càstig de Catalunya a la grega per evitar precedents, o el diktat a negociar? Tot ­resulta molt difícil, més quan s’ha presentat una independència pinky i exprés, on la prosperitat s’aconsegueix només creuant el llindar.

Per la seva banda, la tercera via amb totes les variants, PSC, Unió, Catalunya Sí que es Pot, ho tenen difícil per canviar el tancament polític espanyol. I els recentralitzadors fashion de Ciutadans i el “que no es mogui ningú” del PP somien si pensen que la seva benzina apagarà l’incendi.

A tot això s’hi suma l’exigència inexorable d’un bon govern. Fa anys que ho fan malament. No ho afirmo jo, sinó la gent a les enquestes. Necessitem desesperadament l’excel·lència.

Estem en un maleït embolic perquè, com deia Màrius Carol, tant el Minotaure com Teseu estan perduts en el laberint. Però hi ha una sortida. Es tracta de resti­tuir a la política el que des d’Aristòtil la fa bona, reconstruint l’amistat civil, la concòrdia, desterrant les desqualificacions ad hominem contra l’altre, intentant posar-se en el seu lloc per comprendre millor les seves raons i la feblesa del propi punt de vista. Aquesta va ser la metodologia de Tomàs d’Aquino per salvar la irreconciliable participació entre aristotèlics i agustinians. Pactar per arribar a solucions concretes, que permetin construir les condicions per a un diàleg més profund. Des del retorn al pluralisme de TV3 fins a l’emergència educativa, des d’un pla de xoc contra l’atur i la pobresa fins a l’ajuda universal als fills. Des del finançament fins a la reforma constitucional, passant per la consulta legal. Tot això esgotant el sostre estatutari, i recuperant bona part del que s’ha perdut al Tribunal Constitu­cional mitjançant les lleis orgàniques.

Així també es construeix un Estat ­català, però junts, enfortint-nos i millorant les condicions de vida. Parlem-ne.