La democràcia no és només una manera de fer les lleis. És fonamentalment una manera de conviure basada en el respecte, no tan sols formal, de les majories i de les minories. Recordo de jove una estada per estudiar anglès al sud de la Gran Bretanya. Era un estiu de sequera i la senyora que m’allotjava em va advertir severament a l’arribar: «Vam fer una assemblea. L’alcalde ens va proposar dues mesures d’estalvi d’aigua per evitar les restriccions: o deixar de regar els jardins o dutxar-nos en dies alterns. Va guanyar la segona opció encara que vaig votar per la primera. Li prego que es dutxi cada dos dies, contràriament l’expulsaré. No suportaria que els meus veïns pensessin que no compleixo la norma perquè hi vaig votar en contra». Reconec que vaig quedar impressionat. L’escena em ve sovint al cap en les reunions de veïns: els crits, les disputes, els desacords i especialment la negativa a complir els acords dels que no els van recolzar. La democràcia és essencialment una manera de comportar-se basada en el respecte a la diferència de l’alteritat. I un conjunt de regles per determinar les majories i les minories. Les lleis les sintetitzen, però neixen i es consoliden pel comportament diari dels ciutadans i per l’exemplaritat dels seus líders.

Tasca llarga

La condició necessària de la democràcia és el respecte: al carrer, al Parlament, a les xarxes, a les empreses, entre els que pensen igual però especialment amb els que pensen diferent. La cultura democràtica és lògicament més intensa als països on ja fa més anys que la practiquen. La cultura democràtica és la que permet debatre fins a la sacietat sobre un assumpte sense pertorbar la convivència fins al punt que els perdedors siguin els principals guaites del compliment de l’acord. Això no s’aconsegueix en trenta anys ni només amb les lleis. És una tasca llarga i és millor pensar sempre que encara no s’ha arribat a la perfecció. El catalanisme sempre s’ha mogut dins de la cultura democràtica, encara que ara tingui a la xarxa algun representant indigne. Això no significa que el perill no existeixi. Altres tradicions ho saben bé. Els apareix en institucions més destacades.