A tothom qui m’ho va preguntar la setmana passada li vaig dir que l’independentisme arrasaria. M’esperava un resultat impressionant. Creia que ho tenien tot, absolutament tot, a favor. La campanya els l’estava fent el PP amb les seves amenaces inútils. Paraules comcorralito provocaven vergonya aliena. Declaracions com les del ministre de Defensa eren una altra pila de vots per a l’independentisme. I, per si això fos poc, una repregunta de Carlos Alsina provocava un dels ridículs més increïbles d’un president del Govern, que amb una frase -«¿I l’europea?»- desmuntava la campanya de la por orquestrada pel seu propi partit. El resultat del PP deixa clar l’èxit de la seva estratègia.Per si tot això fos poc, l’independentisme havia jugat d’una forma excel·lent les seves cartes, començant la campanya en plena Diada amb una Meridiana plena fins a la bandera -mai més ben dit- en una altra demostració de força sobiranista, i ja era la quarta.

La Mercè i el pont

I va arribar el 27-S, en ple pont de la Mercè que, vista la fabulosa participació en les eleccions, va demostrar que la crisi no permet a molta gent anar-se’n de pont, potser per culpa de les retallades aplicades pel mateix govern que va convocar les eleccions en una data tan curiosa.

I es va votar. I jo em pregunto, ¿tu muntes les eleccions més transcendents de la història de Catalunya, forces una gran coalició anomenada Junts pel Sí, amb la primera i la segona forces catalanes, amb la col·laboració d’un star system que provoca la simpatia de gairebé la unanimitat dels catalans -inclosa la meva-, i amb tot això no arribes ni a sumar els escons que abans tenien aquestes formacions per separat? I també em qüestiono: tu parles d’eleccions plebiscitàries, i aconsegueixes que ho siguin, i resulta que sumant les forces que portaven la independència al seu programa electoral et quedes al 3% de la meitat dels vots. Amb aquest balanç, sincerament, ¿què has guanyat?

En cinc anys els catalans hem anat a votar en unes autonòmiques tres cops. Un rècord només a l’abast dels grecs. I espera’t. I em fa la sensació que seguim en el mateix punt. Bé, en el mateix no. El bipartidisme espanyol PP-PSOE surt molt tocat de Catalunya. Igual que la rebolcada que ha rebut Podem. Però pel que fa a la independència, ¿de veritat que queda claríssim que la gran majoria dels catalans volen emprendre aquest camí? ¿Ho han manifestat d’una manera rotunda? ¿De veritat que es pot fer aquesta lectura d’aquests resultats? Crec que no. I el pitjor: seguirem aquí estancats, amb el monotema. I mentrestant cap govern farà res per solucionar els problemes de la població.

Ah, i una cosa. El senyor Antonio finalment va anar a votar. El va acompanyar el seu fill, que va votar la CUP. I el senyor Antonio, finalment, Ciutadans.

 

Todos los resultados de las elecciones catalanas
■ Elecciones catalanas 2015: El día siguiente, en directo