Prodigiós Debat el que va oficiar i va protagonitzar Mònica Terribas a TV-3. ¡Ahh! Quina fórmula més original, i més guerrera. Mentre Cuní, en el debat que va organitzar en 8TV, i Ana Pastor a La Sexta, feien bé el seu paper de presentadors i moderadors, a TV-3 Mònica ens va voler donar un plus, una pirueta de gran diva de l’art de l’agit prop. ¡Ahh! Comprenguem Mònica. Ha arribat un punt que a aquesta excel·lent pastoreta radiofònica l’ofici de periodista li queda curt. La seva implicació en el procés és tan profunda i gloriosa que ha pres per a si la virtuosa tasca de conductora del ramat pel camí que dicta Junts pel sí, o sigui, animadora d’una ideologia concreta. Només començar, Mònica es va fer preparar un espectacular primer pla d’ella, i ens va col·locar el següent introit: «¡Han mobilitzat Obama, Cameron, Merkel…! El Papa no ha dit res des de Cuba…, per ara. Però els banquers sí que ho han fet. ¡S’han posicionat contra la independència! Fins i tot alguns empresaris ens han recordat l’època del Noi del Sucre, quan se’ls deia als treballadors el que havien de votar». O sigui, un cop abandonada la tasca de periodista, va abraçar entusiàsticament la propaganda i l’agitació. ¡Ahh! Em va estranyar que TV-3 no li posés, també, un faristol com als altres.

Però el més apassionant de Mònica va ser quan, només començar, es va instituir en la dida protectora de Raül Romeva. Va ser d’una tendresa molt bonica. Romeva s’anava fent el distret quan li preguntaven per les salvatges retallades del Govern de Mas, i més distret encara davant els temes de la pestilent corrupció en què està immersa Convergència («Jo no hi era, jo no hi era», anava esquivant). Però Miquel Iceta no va perdre el temps. Va centrar el tema: «És la primera vegada que TV-3 organitza un debat i un candidat a president no apareix. S’amaga per no retre comptes. Aquest debat ha quedat amputat totalment». ¡Ahh! Aquesta encertada advertència va deixar tan noquejat Romeva, que Mònica va decidir protagonitzar una altra heroica missió: protegir el distret Raül en vista que estava contra les cordes. Va ser meravellós. Transformada en fantàstica dida, tenia cura que les andanades arribessin al nen esmorteïdes. Hi va haver un moment en què vaig témer que Romeva, atabalat, s’abalancés sobre Mònica buscant la seva falda, fins el seu frontis, protector. ¡Ahh! Quin gran servei, Mònica.