Fantàstic, Rajoy, aquesta és la teva obra. La teva nul·la capacitat de diàleg, la teva inacció, els teus discursos matussers, les teves amenaces, les teves barroeres pressions al poder judicial, la teva profunda imperícia política es resumeix en la imatge d’un Mas messiànic a la sortida del Palau de Justícia de Barcelona, amb la mà alçada traçant les quatre barres i 400 alcaldes esperant-lo amb les seves vares alçades, disposats a formar un arc per acollir una mena de nou president màrtir.

Allà, sota aquelles vares, hi és tot. Els sentiments exaltats, dolguts i esperançats d’uns i l’estupefacció, l’atipament i el rebuig d’altres. Una imatge massa simbòlica per deixar indiferent ningú. Una lectura condescendent de l’arcada patriòtica descriuria el gest com una mostra de solidaritat, de protecció de la figura institucional del president de la Generalitat atacada injustament pel Govern de Rajoy. Des de l’escepticisme, la imatge destil·la un incòmode culte a la personalitat, perverteix el caràcter plural de les institucions municipals i abusa d’una litúrgia mística que pretén imposar una lògica emocional a un assumpte exclusivament terrenal. Sota aquelles vares també naufraga un catalanisme que havia erigit la seva fortalesa en el seu caràcter transversal i la seva capacitat d’impregnar les més diverses sensibilitats. Massa parafernàlia, massa pompa, massa llorers al líder, massa símbols. La democràcia no en necessita.