• Sánchez té la paella pel mànec sempre que no cregui que l’únic acord possible és amb Podem

Davant els desenllaços sorprenents, jutjats poc abans com improbables o directament impensables, el professor Enrique Tierno Galván apuntava que ningú ha de veure’s desconcertat pel que, en el fons, era perfectament previsible. «La realitat, fins i tot la més adversa, és també un resultat», deia el primer alcalde de Madrid de la democràcia i el més estimat dels que hi ha hagut. Això ve a tomb del que ha passat amb la presidència de la Generalitat i també del que acabarà passant en la política espanyola. Artur Mas va tirar la tovallola no per patriotisme, sinó perquè les enquestes internes a CDC apuntaven a un desastre descomunal. Aquest dijous, el digital Crónica Global revelava que les eleccions del març amenaçaven de posar aquest partit per sota dels 20 diputats. No ens deixem confondre per l’elecció de Carles Puigdemont, començant per la sorpresa que li devia causar al mateix afortunat, i per tant no tenia cap més sortida política possible: la renúncia de Mas en temps de descompte. Els partits activen els seus instints conservadors quan ocupen el poder.
Mentrestant, al Congrés, tots són càbales. L’elecció de Patxi López com a president és molt rellevant. És la primera vegada que aquest important càrrec no recau en la força més votada. Aquest fet obre un eix d’acord entre PSOE i Ciutadans alhora que estreny l’entesa de Pedro Sánchez amb Pablo Iglesias. El veredicte a les urnes el 20-D va ser imprecís i de solució gairebé impossible, excepte la inevitable de tornar a votar. Un altre filòsof polític, Daniel Innerarity, escrivia a El País que «som una societat que elogia l’acord en les enquestes però el detesta en la realitat». És una bona descripció del que pot acabar passant. Per evitar-ho és fonamental deixar de veure el que tenim entre mans com un embolic per pensar-ho com una oportunitat. És imprescindible que cada força expliciti amb claredat les seves condicions de pacte, deixi de banda les desqualificacions gruixudes i el xou polític en cada gest. El contrari revela que no es desitja arribar a cap acord sinó teatralitzar el desacord.
Sánchez té la paella pel mànec sempre que no cregui seriosament que l’únic acord possible és amb Podem. Fa bé d’intentar-ho perquè ha de protegir el seu espai com a partit d’esquerres. Gairebé per les mateixes raons que Mariano Rajoy se sotmetrà a una investidura que sap condemnada al fracàs. Però faria malament de descartar altres possibilitats en una tercera ronda, perquè llavors serà Iglesias qui decidirà si hi ha noves eleccions. I igual com ha passat a Catalunya, les enquestes determinaran el resultat després de mesos de tedioses negociacions. Finalment, la realitat, tornant a Tierno Galván, serà perfectament previsible.