Portem més de quatre anys de “procés”, si no estic equivocat, si comencem a comptar des que Artur Mas va abraçar una estratègia retòricament independentista. Se suposa que es tractava de “construir” quelcom: un estat propi, estructures d’estat, un país nou… Alguns, com els independentistes neo-liberals del Grup Wilson, defensaven la independència sobretot com una oportunitat per construir noves institucions de qualitat per atraure recursos, capital, personal qualificat, en una globalització desregulada. Avui després ja d’un bon període de temps, podem fer un primer balanç d’aquest procés de construcció suposadament nacional. Què s’ha construit? Absolutament res. Només queden quatre papers, declaracions suposadament històriques, referèndums improvisats que se’ls emporta el vent. Després del Brexit, la idea dels referèndums de sobirania està desprestigiada a tot el món… excepte a Catalunya (encara que fins i tot acadèmics antigament premiats pel nacionalisme ja no ho tenen gens clar). Hi ha alguna cosa que s’aguanti dreta després d’aquests quatre anys? Alguns sense ser independentistes demanaven el vot per a les forces independentistes amb l’argument que encara que no arribéssim a la independència, s’obriria un procés negociador que ens permetria aconseguir avenços per a l’autogovern català. Hem avançat algun milímetre al respecte? Hem retrocedit! Avui Catalunya està pitjor finançada, té institucions de menys qualitat, i té un govern que no és digne d’aquest nom. En algun moment almenys hi havia consellers que quan veien un document pactat amb la CUP s’atrevien a dir: “però què és això?” Ara ja ni això. Ben al contrari, el “procés” s’ha convertit en una arma destructiva. Està destruint no només amistats i partits polítics, sinó institucions col·lectives com els mitjans públics de comunicació. TV3 és la Fox News de Catalunya (però pagada pels contribuents), i com que ja no és una televisió nacional que pugui mirar tothom, la ciutadania cada vegada parla un català pitjor (començant pels comentaristes esportius de la cadena). El procés està destruint el Parlament de Catalunya, totalment desprestigiat, que fa molt de temps va aturar la seva producció legislativa. Està destruint el prestigi de Catalunya en perjudici de tota la societat, no només dels independentistes. Els espais que abans eren col·lectius han deixat de ser-ho perquè estan presidits per banderes d’una part. Esperem que aquest món que ens mira no hagi parat gaire atenció al document aprovat ahir al Parlament de Catalunya, que com sempre només és un document, però un document que revela molt sobre els seus autors. Els seus 11 punts es poden resumir en tres:

-Com que la llei no ens deixa fer el que volguem, ho farem igualment.

-El que aprovi una assemblea constituent extra-parlamentària serà una nova legalitat d’obligat compliment, al marge de la divisió de poders, una conquesta de fa més de 200 anys.

-Però nosaltres ens alliberem de complir la legalitat democràtica actual.

En la lògica de la bombolla processista se suposa que al final d’aquest procés ràpid tindrem un nou estat membre de la UE i la zona euro (bé, en això la CUP no hi està d’acord, petit detall) que no tindrà problemes ni per finançar-se ni per defensar-se del terrorisme internacional. No sé si algú hi compta que els aliats que ens han de permetre aquest camí de roses voldran saber com s’ha arribat a tal situació, si la qualitat democràtica del camí seguit ha estat l’òptima.
Mentrestant, aquest país que ha de construir institucions de tan bona qualitat troba temps per dedicar una nova “fàtua” ara a l’escriptor Javier Pérez Andújar, per la senzilla raó de ser una persona lliure que escriu (per cert, brillantment), parla i pensa com li dóna la gana. També és la destrucció de la tolerància, el respecte i la pluralitat.