La celebració del dia de la Constitució suposa, per alguns, mostrar el desafecte, la incomoditat i la crítica d’aquesta, perquè consideren que representa els valors d’un Estat antireformador i allunyat de les demandes i interessos de Catalunya. No obstant això, la Constitució, que Catalunya va votar i va aprovar majoritàriament, no és l’expressió de l’Estat sinó dels ciutadans que la van votar. La sacralització de la Constitució no només opera en aquells que es resisteixen a qualsevol canvi sinó també en aquells que, en el seu intent de dessacralitzar-la, només fan que perpe­tuar-la convertint-la en objecte constant de la seva oposició. La paradoxa que tanca la crítica a la Constitució espanyola és que en depèn, en bona mesura, que uns i altres puguin exercir les seves llibertats. La legitimitat política es fonamenta en el dret i només sobre la base del dret es poden motivar els canvis necessaris per ­adequar la Constitució a l’evolució d’una societat. Fins i tot els que anhelen passar per sobre de la Constitució, un cop assolit el moment de la seva victòria, hauran de dotar i aplicar normes per normalitzar la seva situació d’excepcionalitat. Mostrar el descontentament, convertint la Constitució en un text propi d’un règim que no respecta la democràcia implica allunyar-se de la solució per dirimir els nostres conflictes.

Quan reemplacem l’acord de substituir-lo per la voluntat, el dubte per la certesa, les llibertats per la llibertat, expressem alguna cosa més que descontentament o crítica: paralitzem la via de l’entesa. De la crítica al Govern, es passa a la crítica de l’Estat, fins a arribar a la crítica de la Constitució i, així, s’arriba a formular que tots els mals que ens afligeixen són producte del sistema. Canviar la Constitució és possible. Modificar-la parcialment també, per la qual cosa hem de concloure que el problema no rau en la immobilitat constitucional sinó en el fet de no haver aconseguit els suficients suports parlamentaris per poder canviar-la. L’impuls reformador que sol·licita una bona part de la societat espanyola, amb més de cinc milions de vots als partits que no se situen en el bloc constitucionalista, als quals cal sumar-hi molts d’altres d’aquest bloc que estarien disposats a fer canvis a la Constitució espanyola, mostra que el camí avui està més obert que mai.