• El secretisme al voltant de la llei de desconnexió furta als catalans el debat democràtic sobre els pros i contres del camí cap a la independència

La majoria independentista del Parlament ja ha arribat a un acord sobre la futura llei de transitorietat jurídica, una mena de manual d’instruccions de la independència concebut, segons els seus autors, per assegurar una ruptura plàcida amb Espanya i el natural adveniment de la República catalana. Aquest és el pla: guardar l’esborrany «sota pany i clau» –«ja sabem com les gasta el Govern espanyol», va explicar el convergent Jordi Turull–, quan convingui aprovar-lo a corre-cuita al Parlament i convocar sense demora el referèndum unilateral d’independència, de manera que el Tribunal Constitucional no tingui temps de reaccionar davant d’una maniobra tan astuta. Ja ho va dir Artur Mas abans del 9-N: «Hem d’enganyar l’Estat».

Dutxa escocesa sobre l’anomenat dret a decidir: un dia el sobiranisme dóna prioritat al referèndum pactat per guanyar-se el temporal suport d’Ada Colau, que el reclama vinculant i acordat, però tot just una setmana més tard Junts pel Sí abona la sortida unilateral per complaure la CUP. I fins i tot ofereix als comuns negociar aquest vademècum secessionista a fi de reforçar la seva legitimitat, encara que d’esquena a la resta de grups i de l’opinió pública.

El rerefons polític d’aquest ardit no és cap altre que el de proveir el procés d’un pla b perquè, una vegada avortat jurídicament el referèndum unilateral, les ulteriors eleccions autonòmiques –que seran batejades com a constituents– serveixin com a plebiscit del full de ruta bloquejat per l’Estat.

¿Pulcritud democràtica?

El secretisme que envolta els plans independentistes, justificat com a tàctica de distracció, no contribueix a fer que l’hipotètic trànsit cap a la República catalana tingui la pulcritud democràtica tantes vegades pregonada. Privar els catalans d’una discussió transparent, serena i plural sobre el procés de ruptura, en seu parlamentària i en els mitjans de comunicació, implica deixar-los a les fosques sobre els pros i contres de la desconnexió amb Espanya. Potser això no inquieta els convençuts, però sí indecisos i refractaris. Si és que això encara importa.