No és el mateix una foto règia a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat que una selfie al pati dels Tarongers. No és el mateix una foto amb els representants de cinc partits defensors d’una consulta que amb els diputats partidaris de la independència. No és el mateix el 9- N que l’1- O. No és el mateix i no es pot repetir.

Artur Mas va anunciar el 13 de desembre del 2013 la pregunta pactada amb els partits i Mariano Rajoy es va queixar que se n’havia assabentat per la premsa. Llavors hi havia canals oberts de comunicació i negociacions governamentals en marxa que aquell dia es van trencar per SMS. El president Carles Puigdemont sap que això d’ahir no és el mateix. Va convocar una reunió extraordinària del seu Executiu per llegir la declaració institucional amb què es faria pública la pregunta i la data del referèndum. Alguns consellers no van conèixer el text oficialment fins llavors, i fins i tot el vicepresident Oriol Junqueras va pecar de falta de precisió a l’hora de comunicar-l’hi al consell tècnic del Govern reunit en paral·lel. Però és que la fórmula de la pregunta i la data ja és el menys important per un Consell Executiu en què no es va aprovar res i s’hi jugava molt. Aigua i cafè sobre la taula, aplaudiment d’agraïment dels consellers, anunci menys solemne del previst del repte al Govern de Mariano Rajoy, i Puigdemont tornava a la carretera amb la seva agenda presidencial sense resoldre el com. Perquè sap que el 9- N no es pot repetir.  

Cinc mesos abans de la consulta del 2014, aquest diari va publicar la foto de l’urna de cartró amb el requadre transparent que el Govern havia triat per al dia de la votació i el model de papereta. Els encàrrecs es van fer setmanes abans de la votació aprofitant acords marc de papereria i material d’oficina amb el Centre d’Ini­ciatives per a la Reinserció, una empresa pública de la Conselleria de Justícia. Ara el Govern, per boca del seu president, es “conjura a oferir totes les garanties i a vetllar per la rectitud del procés de convocatòria, organització i celebració” del referèndum. Fins després de l’estiu no hi haurà llei que empari la consulta ni l’aplicació del resultat. I quan n’hi hagi seran fulminades pel Tribunal Constitucional. No hi ha cens ni comissió de supervisió jurídica. Però la licitació d’un acord marc per a l’adquisició d’urnes ja acumula una querella criminal contra la consellera de Governació i el seu secretari general, i ha obligat que la mesa de contractació es constitueixi amb alts càrrecs aliens a l’àrea de processos electorals perquè al compromís del referèndum s’hi ha afegit el de protegir el funcionariat perquè no s’estengui el pànic.

En els sindicats s’han disparat totes les alarmes perquè el president pretén que l’1-O sigui el més semblant possible a una jornada electoral ordinària, i això requereix, novament, de la participació d’ajuntaments i posar a disposició centres escolars… on treballen funcionaris. Puigdemont promet garanties jurídiques als em­pleats públics, i Rajoy diu que no compliran “ordres il·legals”, però pesen les advertències del Tribunal Constitucional, les investigacions de la Fiscalia per presumptes delictes de sedició i les condemnes d’inhabilitació de Mas, Ortega, Rigau i Homs.

Rajoy sap que el 9- N no es pot repetir, però també que després del dos ve el tres. Sense coratge polític per resoldre’l, el problema català és aquí per quedar-se i, encara que el Govern del PP aconsegueixi frenar l’1- O, la tercera pot ser la bona.