• El repte de l’1-O i la resposta de l’Estat posen en perill el dret a l’autonomia de tots els catalans

En aquests moments tan crítics i crispats, Catalunya i la resta d’Espanya es troben, amb tota seguretat, davant d’un dilema històric. EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, fundat fa 39 anys mentre es gestaven la Constitució espanyola i l’Estatut de Sau, comparteix amb els seus lectors i el conjunt de la ciutadania una fonda preocupació davant aquesta espiral de confrontació entre la Generalitat i l’Estat. Un conflicte polític pacientment sembrat d’exageracions i menyspreus, de provocacions mútues i, sobretot, d’una ominosa incapacitat de la política per resoldre les diferències mitjançant la democràtica eina d’un diàleg emparat per la llei.

El  temut xoc de trens estava cantat des que el Parlament, en una sessió plenària d’infaust record, va emprendre el rumb definitiu de col·lisió a l’aprovar les lleis de desconnexió, aberració jurídica que a la pràctica abolia la Carta Magna i l’Estatut en territori català. Aquesta va ser l’espoleta d’una reacció en cadena metòdicament dissenyada pel Govern de Mariano Rajoy, decidit a restablir la vigència de l’Estat de dret a Catalunya impedint, per tots els mitjans legals al seu abast, la celebració del referèndum d’independència programat per a l’1 d’octubre.

Suspeses aquestes normes pel Tribunal Constitucional, s’han clavat severs cops policials als preparatius de la consulta i s’ha requisat abundant material propagandístic, al mateix temps que el fiscal interposava querelles contra alts càrrecs del Govern i obria diligències contra tots els alcaldes compromesos amb l’1-O. Però han sigut els registres de la Guàrdia Civil en seus de la Generalitat i l’arrest d’alts càrrecs polítics els que han portat les entitats sobiranistes a mobilitzar els seus fidels per ocupar el carrer en senyal de protesta. O el que és el mateix: a plantar cara a les forces de seguretat de l’Estat per defensar, des de la seva òptica, les institucions catalanes.

Sense perjudici de l’eficàcia per fer avortar el referèndum que puguin tenir aquestes detencions, ordenades d’acord amb la llei per un jutge instructor de l’Audiència de Barcelona, l’espectacular escenificació de l’operació policial ha sigut acollida per molts catalans com una greu ofensa. La indignació social ha superat el perímetre de l’independentisme per estendre’s cap a sindicats, rectors, estudiants, col·legis professionals i institucions tan emblemàtiques com el Futbol Club Barcelona. Un clam gairebé unànime que hauria de portar el Ministeri de l’Interior a mesurar bé els seus futurs passos, llevat que la contundència exhibida busqués precipitar una mobilització al carrer que tard o d’hora s’anava a produir. En qualsevol cas, els aires d’insurrecció que estan adquirint aquestes protestes, com a termòmetre de la temperatura social, mereixen una profunda reflexió política per part dels dos governs en disputa. 

En lògica reciprocitat, la sobreactuació policial ha donat peu a una rèplica de la Generalitat igualment inflamada. Perquè sostenir, com han fet Carles Puigdemont i Carme Forcadell, que l’Estat «ha suspès de facto l’autogovern» per imposar un «estat d’excepció» constitueix, més que una hipèrbole, una fal·làcia. Amb detencions o sense, la Generalitat i el Parlament mantenen intactes les seves atribucions constitucionals i estatutàries, llevat potser d’una autonomia financera a la qual el Govern ja va haver de renunciar fa cinc anys al no poder endeutar-se als mercats. Una altra qüestió és que les lleis vigents no autoritzin Catalunya a sufragar una consulta il·legal, ni a escindir-se unilateralment d’Espanya. Cosa que no és cap estat d’excepció, sinó l’Estat de dret.

La dinàmica d’acció-reacció desfermada per l’1-O i resposta amb fermesa pel Govern espanyol pot, efectivament, posar en perill el dret a l’autonomia de tots els catalans. Des del seu ideari catalanista, aliè a vaivens, EL PERIÓDICO manté indestructible el seu compromís amb l’autogovern de Catalunya. I, com a altaveu d’una gran majoria dels catalans, apel·la als governs enfrontats a cessar aquesta escalada de tensió i negociar ja una solució política que preservi la fraternitat i la convivència.